Por al
futur. Penso que és un element que caldrà afegir en tots els anàlisis en aquests
propers mesos. La por social a tot allò que s’està configurant com a model en aquests
darrers anys (precarització, inestabilitat laboral, inseguretat vital). Es pot respondre de formes molt diferents: o
amb respostes alternatives audaces, amb
tendències a mantenir el poc que ens resta, o bé amb pulsions conservadores i agressives
inventant-nos enemics interns o externs.
Aquest
diumenge la ciutadania andalusa serà capaç de superar la por fent possible la superació
de l’actual bipartidisme? Apostar de nou
pel PSOE es mantenir el poc que resta de l’estat del benestar però amanit de
corrupció, barreja de nacionalisme regionalista i populisme caciquil. El PP no
es pas una alternativa és mes aviat una alternança, d’ací la seva més que possible
davallada.
“Ciutadans”, “Podemos” i IU poden ser
alternatives? Començaré bolcant el meu escepticisme
en el primer, nova –vella marca mediàtica, aprofitant la capacitat camaleònica
de l’Albert Rivera, veritable professional de la política.
De “Podemos”
en sabem poc, encara no ha assumit responsabilitats, m’agrada l’empenta de la
seva cap de llista a Andalusia i tinc respecte per alguns dels seu líders estatals,
però si vol ser protagonista únic es pot desinflar com un globus, cal més, cal
unir i no solament desballestar el que es antic, per que no tot es pot llançar per la pica. Temps al temps...
I de IU? Ai...IU.
Un excel·lent cap de llista, seriós, preparat, honest...però molta divisió, un
pas pel govern que ha estat una equivocació i el vent desfavorable que porta a altres
opcions. Crec que és, però, imprescindible per a formar una esquerra alternativa,
nova, però que agafi el millor de les velles arrels.
De tota mena
passi el que passi res serà igual, caldrà una altra agenda a partir del dilluns
23 i això ens pot afavorir de retruc també als catalans, res ens perjudica més
que el vell bipartidisme i els status quo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada