La comissió d’aigües, de nou, salvada “in extremis”

Una cop més la continuïtat de la comissió es salva “in extremis”. Aquets cop amb la presència de l’alcalde i sense haver-se fet efectiva la demanda a Girona S.A i al Consorci Costa Brava de personar-se a la comissió. Es va argumentar que el poc temps que resta al mandat municipal i la voluntat de tancar-ho amb una resolució aprovada per ple, ens en queden dos, ens havia de portar a concloure el treball.

Dos grups manifestarem que els interrogants oberts per les compareixences ens demanaven més aclariments, com a mínim dels dos compareixents decidits en l’anterior reunió. Després d’un llarg estira i arronsa acordarem enviar-los preguntes per escrit tot situant un temps límit de resposta en 15 dies. Continuo pensant que el millor era la seva presència però...

Per entendre l’estat de la comissió em permeteu que parafrasegi una dita, amb un petit canvi: "com entre tots no la van matar, encara no ha mort". Però agonitza. De moment ja tenim totes les actes, en paper, ens arribaran en PDF i la gravació completa, però tot es lent, tant lent, que ens pot agafar la fi del mandat.

No fa pas massa deia que no trobava prou fonaments per a una demanda a fiscalia, però cada dia que passa, de les respostes, o millor dit, de la seva mancança, més dubtes tinc sobre la gestió, les decisions preses, els contractes, els crèdits, l’endeutament, les tarifes diferents en alta i un llarg etcètera. Tard o d'hora demanarà la intervenció d’algú amb més autoritat que els electes, els que hem format aquesta comissió ad hoc, més informativa que d’investigació.

Ningú nega al govern l’encert de fer auditories de gestió, operatives, com la del 2012, que ens ha permès obrir portes i finestres, però això es pot quedar en un gest, honorable, però solament un gest, si no s’arriba a conclusions, si es no desfà qualsevol dubte, si no s’assumeixen responsabilitats.