Un garatge,
un edifici del segle XX s’ha de protegir? Segur que molts ciutadans es
preguntaran el mateix. Quan parlem de patrimoni a voltes sembla que solament
les pedres venerables, les que tenen segles de història son realment
“patrimoni”, les mes properes en semblen sense valor, o com a mínim solament
valor d’us.
Si parlem amb
especialistes, es a dir arquitectes, ens fonamenten abastament amb raons del
perquè de la protecció, amb bones raons però que xoquen amb el valor d’us i
sobretot de canvi que tenen els edificis contemporanis. Què és prioritari la
voluntat del propietari privat o el valor patrimonial d’un edifici? Molts
tribunal aposten clarament pel primer.
L’experiència
del xalet Tarrús ha estat més que un símptoma, es cert que va existir com a
mínim una gestió erràtica dels responsables municipals, una incompetència clara
del regidor responsable, però vist el que han fet després el propietaris amb
l’edifici perden qualsevol credibilitat i son prova de la poca cura pel
patrimoni que tenen alguns, masses, particulars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada