Molt s’ha
parlat en aquests darrers mesos de la crisi del sistema bipartidista a Espanya, de
que la corrupció, l'austericidi i l'atur l’havien desballestat i que noves forces podien
transformar el que fins ara semblava intocable. Doncs a Andalusia el Partit dels
ERE’s, el que te com a imputats els seus dos darrers presidents autonòmics i el
de la Gurtel, el que està enfangar fins les celles pel cas Barcenas, entre els
dos, sumen les dos terceres parts dels nous diputats al Parlament. El poble ha
parlat!
-Allò que
no pot ser, no pot ser i a més és
impossible!- va dir un famós torero del segle passat. Faig meves les seves
paraules parlant de les futures eleccions espanyoles. Ho sento pels meus
companys d’ICV que varen guanyar la darrera convenció donant una nova
oportunitat a Espanya. No solament es perd el temps, sinó el que es pitjor, s'equivoquen.
Com diu l'antiga i futura presidenta d’Andalusia, “lluitaré per preservar la unitat d’Espanya”, és clar li va el manteniment del sistema, el que li ha fet guanyar les
eleccions. El que a partir de la desigualtat, d’una hisenda inversament proporcional
a la productivitat, li permet mantenir el status quo de governar sense
transformar les desigualtat econòmiques. Ni reforma agrària, ni industrialització,
per a què si tenim subvencions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada