Ai! Si em pogués estalviar la campanya electoral!

Amb sinceritat, m’agradaria poder-me estalviar aquest mes que manca fins al 27S. Amics tirant-se els plats pel cap, més d’un sobre el meu, i paraules amargues que el vent se les emportarà, però mai amb la velocitat que alguns voldríem. Què fàcil si el 9N hagués pogut ser, amb l’autorització del congrés de diputats, el referèndum desitjat. Però res ha estat i és fàcil en la nostra història, per tant, com qui pren un xarop amarg, aguantarem la campanya, perquè el 27S puguem decidir si volem ser independents o no!

Caldria que no perdéssim de vista això: qui és l’enemic i que avui l’adversari pot ser, ¡ ha de ser, l’aliat de demà. Però les campanyes son com un virus en que el diàleg no és possible, el monòleg que convenç als convençuts i els bloqueja a escoltar als altres. No perdem el senderi de que si ens trobem ací és perquè no ens han deixat la via democràtica més pertinent, el referèndum.

Perquè no creuen que hi tinguem dret, per que no ens veuen com a subjecte polític, per que el territori es propietat seva i els que hi vivim inquilins. I aquesta visió de PP i PSOE ha contaminat a una majoria dels nostres veïns i veïnes, fins i tots aquells que amb qualsevol altre tema estaríem d’acord.

I, com vull decidir, passaré amb tota la dignitat que pugui uns dies en que veuré, em temo, el pitjor de molts. Em fixaré, però, amb el millor que trobi, cercaré el punts d’encontre i miraré amb esperança el resultat. Tinc pressa, però sobre tot tinc confiança.