Frustració i obsessió o com equivocar el camí.

La frustració en la que varen viure, alguns, la desaparició del tripartit ha estat la causa de molts dels sectarismes que avui es troben en persones que varen tenir responsabilitats en aquella època. Alguns he conegut a ICV. Foren maltractats per uns mitjans  de comunicació privats, Godó especialment, que es posaren al servei d’una CiU en l’oposició, disposada a qualsevol mena de maledicència per a tornar al poder.

El primer any de retorn de CiU amb el “govern dels millors” fou paradigmàtic. Com no recordar aquella llei “òmnibus” que volia d’una tacada esborrar tot el fet en el període anterior en fou paradigma. Tot això fou tant dur que avui, malauradament, paralitzà l’anàlisi dels errors del període del tripartit i portà a un sector de l’esquerra a perdonar-se excessivament i a demonitzar l’adversari personificant-lo en CiU i Mas, gairebé en exclusiva.

Quan més necessària era i és la capacitat d’anàlisi, aquesta pot restar per alguns captiva de les fòbies i no copsar adequadament el grans canvis produïts del 2011 ençà. I hi ha el perill de percebre’ls com una maniobra de l’odiat enemic. Els mateixos que proposaven el govern del 99%, reduint a una minoria els “poderosos”, poden situar a una majoria de catalans i catalanes com un conjunt d’homes i dones manipulats, convertint a Mas amb el gran mag pervers, principi i fi de totes les desgràcies.

Aleshores negant l’objectiu de les plebiscitàries del 27S, aquest esdevé, solament derrotar Mas, prometent que si aquest desapareix, s’obrirà un període de govern sense neoliberalisme que, ara si! solucionarà totes les desigualtats. S’obliden de les migrades competències i finançament dels sistema autonòmic. S’obliden del bipartidisme estatal que comparteix taula i mantell i no el deixarà anar. S'obliden de l'ampli moviment popular que ha basculat cap a la independència. L’obsessió es mala consellera!