En el mon
educatiu acostumen sempre a destacar-se les males notícies. Sovint els rànquings
d’èxit o fracàs, la lectura sovint es posa èmfasi en el segon, acaparen
portades i justifiquen apriorismes ideològics. No és difícil agitar la por de
pares i mares i assegurar-los amb diners i segregació l’èxit dels seus fills.
Sempre he
treballat a l’escola pública i en soc un ferm defensor, els meus filsl hi ha
anat i n’estic content. Però no he menyspreat mai algunes escoles que sense ser
públiques tenen afany d’innovació i de servei a la comunitat. D’entre altres,
el jesuïtes han estat amatents als canvis i n’és un exemple el model “Horitzó
2020” a Catalunya.
En l’etapa
intermèdia, els dos cursos finals de primària i els dos cursos primers d’ESO,
amb les ratios ja existents i amb un xic d’esforç han aconseguit tres professors
per grup que interactuen a l’aula junts. No és el primer cop que es fa fora de
les nostres fronteres, però si que avui i ací és la primera vegada que forma
part d’un projecte global.
Recordo que
en els primers anys de la “Reforma”, la integral, la de 1990, no aquestes “refometes”
incessants que hem tingut aquedts darrers anys, vàrem fer un projecte a ciències
socials de primer d’ESO on interactuàvem dos professors a l’aula, en Josep
Maria Carbó i jo mateix. Fou més que interesant i fou possible per la
complicitat de la junta directiva, però cap més que aquesta, ni inspecció ni el
departament li donaren la més mínima importància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada