Si la
negociació es impossible, com es de preveure, s’entén que un cop finalitzats
els preparatius s’arribaria al punt del que s’ha anomenat “la desconnexió”, es
a dir la ruptura del marc constitucional espanyol, que es manifestaria en una
proclamació unilateral d’independència i una llei de transitorietat jurídica.
I, després es convocarien noves eleccions i un Referèndum final que referendaria,
si hi ha majoria, la independència.
No està
clar en quin moment s’iniciaria l’escalada repressiva del govern espanyol, si abans o després de
les eleccions generals, tot fa pensar que abans seria un excel·lent instrument
electoral per al PP. Caldria veure si es donarà en la proclamació inicial o en la
llei de transitorietat, també quina extensió tindrà –reducció de competències,
suspensió de l’autonomia- però es pot assumir que el bloqueig legal hi serà.
És evident
que una proclamació nominal de secessió no equival per si mateixa a la
independència, doncs difícilment de manera automàtica tens el control efectiu
sobre el territori i menys el reconeixement internacional, per això cal un
període de temps en que cap dels dos règims tingui un control efectiu sobre el
territori, que es doni de fet una situació de doble poder de duració incerta.
En aquest
escenari es pot donar l’anul·lació de l’autonomia, en la que la única força des de Catalunya per
a equilibrar la correlació de forces seria la mediació internacional, que
obligui a Espanya a resoldre democràticament la qüestió catalana. És obvi que
aquesta no vindrà de manera pro-activa per part de la comunitat internacional,
caldrà assumir els costos i activar tota mena de mesures de pressió real que
solament pot venir de la mobilització popular per a provocar aquesta necessària
mediació internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada