Ni ara, ni mai? Doncs ara!

En un context internacional gens favorable, on la dreta extrema europea ha aconseguit posar de genolls al govern de Siritza a Grècia, obrim un procés de ruptura amb l’estat espanyol. No pas pocs se’n fan creus, diuen que ara no toca, que ho hem de posposar...però, de fet, quan és un bon moment? ni ara ni mai? Doncs ara!

Hem viscut un procés d'estabilització del capitalisme internacional, ferit per la crisi del 2008. Encara en el sud patim molt durament aquesta etapa que no ha acabat. No erren els que diuen que CiU ha estat un instrument d’aquesta reestructuració, però no diuen tota la veritat quan la situen avui en el mateix moment que fa cinc anys.

Primer, per que ja no és la mateixa per acció i omissió, s’ha trencat i han desaparegut persones claus i, no menys important, han perdut el recolzament de sectors determinants dels capitalisme català que ha estat i continua essent espanyol. En segon lloc, avui, el procés independentista ha modificat el pensament i l’actitud de molts dels que avui formen la dreta nacional catalana.

La importància del 27S està, doncs, en el resultat favorable a la independència que trenca els camins habituals, fora d’on el sistema se sent confortable. Si no hi ha un sí clar, en diputats i vots, no obrirem el camí a un govern d’esquerres on tot sigui possible.

Al contrari, al costat de la derrota de l’independentisme es viurà la de tot canvi. Sols cal veure com la dreta espanyola i el PSOE fan corre el que ha passat a Grècia, com una derrota de tots aquells que no segueixen les seves normes.

Per tot això, es clau, per a la gent compromesa en el cavi social, que diguem un clar sí a la independència nacional.