Un agost estrany, preparem-nos pel setembre!

És un mes d’agost estrany, no solament pel temps, que mira que n’és de canviant, ho és especialment per una situació política a Espanya i Catalunya efervescent. Pot ser que tinguem uns dies de tranquil·litat en aquestes vacances mutants, però el 11 i el 27 de setembre son a tocar... Moltes ferides polítiques resten obertes i els partits es descomponen en confluències variades, això si, PSOE i PP, volen donar una imatge de seguretat que es queda amb això, façana.

No se si hi haurà canvi a Espanya, si es reformarà o no la sagrada constitució, si el bipartidisme, que passa per un mal moment, es recuperà amb les dues crosses a la dreta i a l’esquerra que han provocat. El que crec és que la única revolució o ruptura, si es produeix, serà a Catalunya.

Aquest dies de vacances llegeixo i escric, parlo i reflexiono, sento que no puc ser espectador, malgrat m’he guanyat la jubilació. No, al menys, en uns moments que tots haurem de contribuir a fer possible el que tant de temps em pensat que no ho era, que mai hi podríem arribar.

Han estat cinc anys que s’han fet llargs, on els oportunistes s’han barrejat, i encara ho fan, amb la gent honesta. Partits, com deia, s’han fet miques, altres es mouen entre el si i el ja veurem, i n’hi ha que han estat generosos i han fet els deures. Però tot es encara molt fràgil.

Els ull oberts, la oïda disposada a escoltar als altres i la ma estesa. En la presentació de Junts pel Sí Raül Romeva digué que s’aniria a per totes. Realment anar a per totes, assumir les conseqüències d’anar-hi, i deixar clar a l’adversari que s’hi va, és la única possibilitat d’aconseguir la independència.