Adéu a les Caixes!

Una persona de tarannà moderat com el professor Antón Costas ha dit taxativament que la privatització de les Caixes és “el mayor desmán financiero de nuestra historia” (1). Quan aquest  catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona fa una afirmació d’aquesta magnitud ens està dient que el que està passant és més que greu.

Més encara, aquest professor ens explica les conseqüències que tindrà tot aquest gegantí muntatge fet a esquenes de tots nosaltres: Primer, una concentració desmesurada i una disminució significativa de la competència bancària, on els principals perjudicats seran  famílies, professionals i petites i mitjanes empreses. Segon, l’aparició de risc d’exclusió financera per a  persones amb baixa cultura financera, que tenien en la proximitat de les oficines de les caixes un servei públic que els bancs no prestaran. Tercer, la pèrdua de l’Obra Social de les caixes, que actuen com un segon Estat del benestar, a l’atendre a situacions socials on sovint no arribaven de forma suficient les administracions públiques. I quart, la pèrdua d’un instrument de dinamització cultural, especialment fora de les grans capitals.

És paradoxal que per al govern de l’estat no existeixi límit a la privatització i que des de les rengles del partit  que li dóna suport, ni allà ni ací, ningú digui res. Per altra banda no deixa de sorprendre’m la manca de debat que ha generat en la societat civil. Bé, el succeït amb Caixa de Girona m’hauria d’haver curat d’espant, ho reconec.

És com si aquesta “desamortització” , com l’anomena Josep Maria Vallès i Josep Ramoneda,  fora quelcom irrellevant. Una desamortització que, com les anteriors -- les del segle XIX i la que a  les darreries del segle XX  varen vendre un ampli territori del sector públic al privat—es realitzaran com sempre molt per sota del seu valor real. Una desamortització que és, mes o menys, la meitat del sistema financer espanyol a punt d’anar  a parar a bancs i als inversors que els controlen, és a dir, els agents dels anomenats “mercats”: els nous cacics.

(1) Antón Costas. El mayor desmán financiero de nuestra historia, El País 28.1.11