Escric sota l’impacte de la notícia que Mubarak ha dimitit i amb la seva família s’han traslladat a la ciutat de Sharm el Sheik al Sinaí. Comparteixo la felicitat de la gent congregada a Plaça Tahrir del Caire que han demostrat que tot és possible amb coratge i audàcia.
Sempre hi haurà els professionals del pessimisme que diuen que no hi ha res de nou sota el sol i que les revolucions acaben en fracàs i catàstrofe. Però el terror del 1793 no ha esborrat la glòria de la Revolució francesa del 1789.
El que captiva d’aquesta revolució àrab és profundament original, són les innovacions i no les repeticions el que capta la nostra atenció. No es veu tots els dies que un exèrcit es negui a disparar contra el seu poble, sobretot perquè en el cas d’Egipte estem parlant de l’exèrcit més poderós d’Àfrica. I aquesta nombrosa joventut que no hi ha hagut qui la deturi. En els seus ulls veia reflectit els anhels i la generositat dels meus alumnes d’ací, encotillats fins ara pel “mantra” de que “no hi ha res a fer”.
Mai tants joves s’havien mobilitzat i polititzat, rebutjant l’autoritat. Aquests joves no estan dirigits per un superhome tipus Nasser o per un imam tipus Khomeyni. Es comuniquen per internet, saben servir-se’n i s’informen, transformen les seves aspiracions individuals en consignes col·lectives. Sense ells res hauria estat possible.
Seguirem atentament els esdeveniments, però avui és un d’aquells dies que han commogut el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada