He presidit amb l’Alcaldessa el darrer plenari del Consell Municipal de la Gent Gran d’aquest mandat. Ha estat especialment emocionant l’aplaudiment a l’alcaldessa sortint i el que jo he rebut quan he comentat que em tornava a presentar. Hi havia persones que representaven totes les entitats de gent gran i que tenen ideologies molt diverses però crec que al llarg d’aquest anys m’he guanyat l’afecte i consideració de tots. El secret ha estat esforçar-me en donar la màxima rellevància a les seves iniciatives i facilitar amb un equip de persones fantàstiques les seves tasques representatives i socials.
Quan vaig fer-me càrrec del consell feia molt de temps que no es reunia, vam usar el primer any per reflexionar i dinamitzar-lo i aquests darrers set anys s’ha treballat amb il·lusió i continuïtat. Les dues comissions permanents s’han reunit almenys bimensualment i la revista “el Roure” ha publicat tres exemplars anuals sense interrupció, amb un format renovat que ha tingut ampli ressò en la gent gran de la ciutat.
Quan parlem de polítiques socials, no solament ens hem d’esforçar per donar els millors serveis. Cal donar el màxim relleu a l’acció comunitària, a la capacitat d’organitzar i dirigir la comunitat més enllà de la democràcia representativa. Sempre he pensat que la millor manera d’ensenyar és l’exemple. El Consell de la Gent Gran avui a Girona ho és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada