L’acord sobre les pensions: els sindicats no són els culpables.

No ha estat fàcil la tasca desenvolupada pels sindicats en la feixuga negociació amb el govern. Els representants de les treballadores i treballadors han hagut de fer front i suavitzar en bona mesura les posicions conservadores que apostaven per la imposició des de dins i des de fora del govern. No puc doncs més que recolzar les propostes i els resultats que CCOO i UGT han aconseguit. Sóc conscient de que tot i tractar-se d’una retallada no desitjada, el resultat matisa l'aposta per un ajustament dur en una línia de privatitzacions com les que volia introduir el govern en les seves propostes inicials.

Mantinc la meva posició crítica cap al govern que sempre ha estat més atent a les demandes conservadores del mercat que a la defensa dels drets dels ciutadans i a les polítiques socials del treballadors.

Aquesta primera valoració ha de tenir en compte aspectes en els que cal aprofundir com els referents a la negociació col·lectiva, el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació i altres matèries socials que s’engloben en aquesta negociació. Es just reconèixer que l’actitud ferma dels sindicats ha permès flexibilitzar el que eren aspectes innegociables del govern en la seva proposta inicial. Tant perquè el tram de jubilació es fixa entre els 65 i 67 anys com perquè el càlcul de les pensions es fa en dues fases que abasten entre els darrers 20 a 25 anys.

Aquests dies he sentit crítiques sinceres de persones que lluiten i han lluitat contra la reforma laboral i de les pensions, però aquests majoritàriament m’han reconegut per la seva experiència que el resultat d’una negociació és el resultat de la força de cada una de les parts. La nostra força era la de la darrera vaga general, menys general del que era necessari. I desgraciadament d’altres crítiques que he sentit eren d’aquells, molts, que ara critiquen als sindicats, però aquell dia, el de la vaga no hi eren.

Aprenguem dels errors,  enfortim i no debilitem els instruments que tenim i seguim lluitant. Aquesta via, al meu parer, és la que ens pot portar a desfer allò mal fet i avançar per un camí mes just.