Transformar la mobilitat de les ciutats és un tema controvertit. Aixeca moltes reticències i resistències, no solament dels importants grups de pressió entorn a l’automòbil, també de moltes ciutadanes i ciutadans als quals els costa canviar d’hàbits.
Molts recordem que fins fa ben poc es deia que en aquesta ciutat mai seria rentable anar en autobús i que els gironins no ens acostumaríem mai a aquest transport. Avui hom ha de constatar el canvi que en els darrers anys s’ha produït. Hi tenen a veure molt les accions endegades pels darrers governs de la Generalitat: crear la xarxa de transports metropolitans de l’àrea de Girona ha estat força important, però l’esforç econòmic de facilitar la gratuïtat a nens i gent gran a la nostra ciutat ha estat, al meu parer, decisiu.
Millorar les parades de bus -encara s’ha de completar el procés- és una altra acció positiva. Promoure la bici és un camí que tot just hem començat. La Girocleta ajuda a perdre la por, però cal facilitar molt més el seu ús fent més amable i menys perillós circular per la via pública i així deixar sense arguments l’incivisme d’alguns ciclistes que justifiquen passar per les zones de vianants per la perillositat de compartir itinerari amb els vehicles de motor. Les zones trenta i les zones verdes són un bon instrument de transició cap un nou model de mobilitat.
Ara bé, cal actuar amb més decisió, carregant-se de raons per facilitar més canvis. Si el Pla de Mobilitat no ha culminat és en bona part pel temor a implementar accions que es creuen avui impopulars. Hem de perdre la por i confiar més en la ciutadania i avui per avui potser més que un pla, el que ens fa falta és un Pacte per la Mobilitat.
En continuarem parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada