Sembla ahir, així encetem moltes converses els que ja comencem a tenir una edat. En aquets cas, el fer amb regularitat unes lletres o un vídeo en aquest Bloc que expliquin el que em ve al cap de la nostra ciutat i de les seves circumstàncies, properes i llunyanes.
Confesso que m’ha creat una certa addicció. He superat el temor que anunciava en la presentació de no ser capaç de trobar el temps per donar-li una digna continuïtat.
El temps que vivim, la tristor que ens pot provocar la perseverança de les desigualtats, ens pot recloure en la nostre privacitat i deixar-nos bressolar per la confortabilitat de l’anonimat.
Escriure i publicar-ho a la xarxa ens fa més vulnerables i pot fragilitzar el nostre ego quan rebem crítiques i a més encertades. Situar aquets Bloc enllaçant-lo al Facebook ha generat una comunicació més viva i alhora més exigent.
Agraeixo a tots i totes les que teniu a bé llegir-me i comunicar o no el que os sembla, continuarem junts el camí. Amb el que plou més si val que no afluixem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada