dimecres, 30 de novembre de 2011

Venen temps encara més durs, però ni callarem ni fallarem a la gent


Venen temps encara més durs. La doble majoria de dretes, CiU a Catalunya i PP a l’estat, aprofundirà les polítiques de retallades i desmuntatge de drets. El silenci de Rajoy és la calma que precedeix a la tempesta. La hiperactivitat de Mas representa l’aprenent que vol ser tingut en compte en la taula dels adults.

Molt em temo que s’avançarà en l’estratègia de reescriure de forma unilateral i autoritària el pacte social que ha anat fonamentant la construcció lenta i insuficient del nostre estat de benestar.

No restarem callats, caldrà enfortir les capacitats socials i polítiques de confrontació i generació d’alternatives. De desmentir el mantra que sols hi ha una solució, la seva.

Els bons resultats electorals de les forces que més hem lluitat contra les retallades obre espais d’esperança. Hi haurà un Congrés menys bipartidista i amb més presència de les esquerres alternatives. Espero que es sabrà crear un grup plural que representi aquesta diversitat i permeti fer sentir amb força la veu de la Catalunya que no es conforma.

Caldrà molta coherència i compromís en la lluita per una democràcia real, al costat de la gent; per la sobirania de la ciutadania enfront els mercats, i de Catalunya enfront l’estat.



Però els temps són difícils, caldrà seguir treballant al màxim i repensant moltes coses. Des de Girona estant, volem convertir el nostre grup municipal, el d’ICV-EUiA, en un espai central per a la gent d’esquerres de la nostra ciutat. A Girona, els resultats del 20 de novembre ens esperonen encara més en la feina que fem.



El govern de Carles Puigdemont, més enllà de les seus gestos sobiranistes,  s’ha instal.lat en el pacte amb el PP per fer polítiques de dretes i per donar cobertura política a les retallades i els seus impactes sobre la gent i els barris de Girona. Cal més ICV-EUiA que mai, per plantar cara i per generar horitzons alternatius de futur. Ni callarem, ni fallarem a la gent.

2 comentaris:

  1. D'acord amb tú, Joan. Mentre faig aquest comentari, sento de de lluny (no l'escolto)el senyor Mas que explica el que ja ha explicat mil vegades i que no val els diners que costa l'entrevista, per cert qui l'entrevista és la Mònica Terribas, que es planteja dimitir. Quin paperàs.
    Ah! el senyor Mas explicarà com i perquè avui ha dit que no demanarà contribució a la Banca?

    Salut!

    ResponElimina
  2. La hipocresia del President Mas es veu beneficiada per aquells que protegeix amb el seu discurs, els que més tenen. Als altres, que som la majoria, ens divideixen, ens fan por, menystenen tota alternativa, en el fons perquè ens tenen por, ells – els poderosos- son més conscients que no nosaltres de la força que tenim si diem no..

    ResponElimina