Escric colpejat per la noticia d’un crim atroç, la decapitació d’una nena de dos anys pel seu pare. El fet que hagi succeït a la nostra ciutat encara ho fa més terrible per la proximitat. S’esbrinaran, o s’intentarà, els motius que han portat a aquesta tragèdia, però crec difícil que coneguem mai els viaranys, sovint terribles, en els que pot moure’s l’ànima humana.
La gent gran i la infància sovint són els bocs expiatoris de la ràbia, el sectarisme i la maldat d’aquells adults incapaços de superar o corregir els seus problemes i aboquen en els més dèbils la violència i les seves frustracions.
La Comunitat no pot ser indiferent als maltractaments i a la violència que pot arribar a esdeveniments tant tràgics com els del carrer Oviedo a la nostra ciutat. La recent llei d’infància considera al menor subjecte de drets i no una mera extensió dels que tenen els seus pares. Però queda molt per fer.
Segur que es parlarà més de l’assassí que de la víctima, que sortirà de nou els que parlaran de pena de mort i de cadena perpètua. Res d’això tornarà la vida a la petita. Una política d’infància amb els recursos adequats pot preservar la vida i el futur de molts dels nostres infants abocats a la pobresa i a situacions familiars desestructurades.
Parlem de les nenes i els nens i del seu futur, fem d’aquests el sentit darrer dels objectius de l’economia i de la política, no ens resignem a tenir un futur pitjor que el present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada