dijous, 3 de novembre del 2011

La crisi no és soluciona amb menys democràcia. Ni a Grècia ni arreu.


El primer ministre de Grècia fa unes declaracions dient que pensa portar a referèndum l’acceptació del Pla  aprovat pels caps d’estat de la UE i s’aixeca un linxament mediàtic pràcticament unànime. Què ens està passant? A quin nivell tant baix de pluralisme ens està portant aquesta crisi?


La Grècia heretada per Papandreu és la del frau fiscal, dels crèdits escombraria promoguts pels bancs alemanys i francesos, la de l’economia submergida impulsada pels governs de dreta de l’anomenada “Nova Democràcia”, els homònims del PP que governaren ininterrompudament els anys de la bombolla especulativa. Tot això se sabia però els que ara s’esguintzen la roba hipòcritament  aleshores hi guanyaven molts diners.


Papandreu ha aplicat fil per randa el que els mercats mitjançat la parella Merkel-Sarkozy li ha anat dictant, de retallada en retallada ha esdevingut l’home més impopular de Grècia. Amb l’excusa de salvar el seu país ha vist com de dubte en dubte el que realment interessava era salvar els bancs dels països de la parella.


En una entrevista a un setmanari francès un dels magnats grecs, que té la seva fortuna fora del seu país, s’atrevia a donar lliçons tot dient que calia aplicar durament els acords aprovats per redreçar l’economia grega i que calia fer un esforç per salvar el futur. L’entrevistador no va gosar fer la pregunta que qualsevol persona sensata li faria: I vostè que fa per salvar el seu país?


La Unió Europea està segrestada pels governs i aquets pels mercats.  LA SOLUCIÓ NO ÉS MENYS DEMOCRÀCIA.


Defensar el referèndum no és l’apocalipsi, no significa la vinguda de l’anticrist, és posar les coses al seu lloc.

2 comentaris:

  1. Gràcies, Joan. Em sembla que és el primer escrit en defensa de Papandreu que llegeixo.

    ResponElimina
  2. Els que el defensaven per ser dòcil ara el critiquen, en el meu cas penso que més val tard que mai. Davant del predadors i avui per avui els anomenats mercats ho són, l'únic camí dels demòcrates és la força de la raó.

    ResponElimina