dimarts, 15 de novembre de 2011

Crònica d’un Ple, vigílies del 20N


Foto: El Punt Avui
M’he compromès a fer una crònica desprès de cada Ple,  quan encara és recent el record del que ha succeït. És un bon exercici per a reflexionar i compartir les impressions que has sentit des de l’escó.
Les eleccions del 20N planaren en l’estat d’ànim de més d’un portaveu.  Jo era partidari de posposar-lo al menys una setmana, res d’urgent ens obligava a realitzar-lo ahir. Però no vam aconseguir la unanimitat necessària.
El nerviosisme electoral, al meu parer, es va fer palès al començar el Ple amb una excessivament dura i emfàtica  intervenció de la portaveu del PSC sobre els canvis en l’organigrama de direcció de les àrees, en la sobre actuació de la portaveu del PP en la discussió de la moció sobre el Pavelló de la Devesa i al final quan el regidor Ceide va absentar –se del Ple molest per un tuït de l’Alcalde. En aquets darrer cas penso que l’Alcalde s’hauria de disculpar, més enllà del redactat, per la forma i el lloc.
De les propostes del govern cal ressaltar l’obertura formal de la desclassificació del vial de les Hortes de Sta. Eugènia com a resultat de la moció que vàrem presentar en el ple d’octubre, s’ha fet de forma ràpida i cal felicitar-se’n. Poca cosa més.
En quan a les mocions nosaltres vàrem presentar-ne una per aconseguir que AVERTIS, concessionària de l’AP-7, o en els seu defecte el govern de l’Estat compensin al nostre Ajuntament i als altres per on passa l’Autopista pels IBIs no abonats. Agafant-se amb una llei pre-constitucional de 1972, una concessionària amb més de 650 milions de beneficis el 2010, s’escapen del principi d’equitat i ni paguen el que els altres ciutadans estan obligats a fer. Acord unànime que espero porti a bon port aquets iniciativa.
El PSC va presentar una moció curiosa perquè, si tots estàvem d’acord en el fons, fer un pla d’ocupació i formació pels joves de la ciutat, com aquest formava part de l’acord PSC-CiU de començament del mandat la Nuri Terés va deixar en evidència que els pactes a dos haurien de tenir solucions a dos.
La CUP en va presentar tres, de dues res a dir, malgrat que situaven temes que ja estem d’acord una majoria i pot ser no calia una moció, però votàrem a favor i endavant. La tercera, en solidaritat amb els expedientats per una manifestació antiracista a Salt, em deixà trist.
Ho explicaré, em sento totalment solidari amb els ciutadans de Salt que lluiten contra la deriva xenòfoba d’alguns sectors polítics locals i considero la visita del  president de  PxC provocadora i motiu de protesta. Ara bé, la redacció no permetia l’aprovació tal i com es presentava, els nostres vots els tenien però eren insuficients. Unes petites modificacions hauria permès, crec, una majoria per aprovar-ho. Per l’actitud dels ponents d’alguns dels que sostenien una pancarta em va semblar que tants se’ls hi donava. Això em va posar trist perquè el sectarisme és una malaltia que massa sovint ataca als que es consideren representants de l’esquerra transformadora, i no critico tant sols, ho dic per experiència.
De les preguntes ja en parlarem, vull ressaltar, però, la que vam fer sobre la modificació del ROM. Varem proposar que es modifiqués de moment el punt concret per a que puguin participar les entitats, si refer tot el ROM ens alenteix aquest tema. Per la resposta de l’Alcalde espero que ho tinguem en el proper Ple.

3 comentaris:

  1. Sobre el paper d’ICV-EUiA al ple del 14/11/11 de l’Ajuntament de Girona en la discussió de la moció de suport a les expedientades per la manifestació antifeixista a Salt

    Que la moció de suport presentada pel grup municipal de la CUP no s’aprovés del ple dia 14 a Girona, malgrat la manifestació de suport a les portes de l’Ajuntament i a la pancarta dins de la sala, era previsible atesa la correlació de forces institucional –una absoluta majoria de CiU, PSC i PP. El que no podíem preveure era la intervenció del grup municipal d’ICV-EUiA que més que argumentar el seu vot a favor de la moció es va dedicar a fer la feina bruta als grups de la seva dreta justificant que hi votessin en contra. Per si no ho havíem sentit prou bé Olóriz ho ha posat per escrit: “la redacció no permetia l’aprovació tal i com es presentava, els nostres vots els tenien però eren insuficients. Unes petites modificacions hauria permès, crec, una majoria per aprovar-ho”.“Petites modificacions” que com van deixar clar els portaveus de CiU, PP i PSC passaven per treure els dos darrers punts –demanar la retirada de l’expedient sancionador i que es prohibeixin els fitxers polítics dels mossos d’esquadra- i limitar-se a una condemna genèrica al racisme i a un suport abstracte a l’antiracisme -com van dir tots/es: “com la d’Utoja”. Les “petites modificacions” d’Olóriz haguessin suposat buidar la moció de contingut i quedar-se en el terreny dels intangibles, donant un suport teòric que s’hagués esfumat immediatament a la pràctica, negant la solidaritat amb les persones expedientades perquè el 27 a Salt vam combatre el racisme manifestant-nos. Això és el que havia d’haver dit Olóriz si el que volia era contribuir que la moció s’aprovés i, estranyament –o no-, va fer tot el contrari.
    Però l’estrany comportament d’Olóriz va continuar i tot seguit -emparant-se en el poder relatiu que li conferia el seu micro de regidor- va acusar-nos genèricament, als i les que ens estàvem "agafant la pancarta" de suport a la mateixa moció d’haver-lo “insultat” i “escopit” en una parada d’ICV-EUiA. No és només que això d’Olóriz va ser una sortida de to, és que a més va mentir –i que ara no digui que l’insultem: és que va mentir- i ho sap. El que sí que és cert és que les persones que aguantàvem la pancarta hem participat en la campanya per la llibertat de la Núria Pòrtulas –i sabem, i fins i tot ho va dir el Tribunal Suprem, que nosaltres érem en el lloc correcte, com hi érem a la manifestació de Salt del 27 d’agost-... i en moltes altres. I aleshores i ara continuem denunciant el paper repressiu nefast d’ICV-EUiA al capdavant del Departament d’Interior, no només amb la Núria: la crema de fotos del rei, l’Alfonso i el kubotan, els desallotjaments exprés, els segrestos de cada manifestació d’esquerres a Barcelona, la càrrega a les manifestants que defensaven a Girona el dret a avortar davant dels integristes catòlics, el desallotjament de les estudiants tancades a la UB contra Bolonya, els pakistanesos del Raval... cal que segueixi? Crec que per fer-nos una idea sobre de què estem parlant ja en tenim prou.

    ResponElimina
  2. (VE DEL COMENTARI ANTERIOR)
    Això és el que explica “l’estrany” comportament d’Olóriz, que no és cap altra cosa que el trist paper que li toca en una campanya electoral en què la seva coalició intenta mantenir el paper impossible de presentar-se com una alternativa d’esquerra –per això havia de votar la moció presentada per la CUP- sense entonar cap mea culpa després de les polítiques que ha aplicat al Tripartit i, especialment, pel que fa al cas, a la Conselleria d’Interior –per això se li feia tan costa amunt votar una moció com aquella.

    Però el vot oportunista d’ICV-EUiA a la moció del ple del 14 té una cosa positiva: que han reconegut –i condemnat- l’existència dels fitxers polítics que els mossos d’esquadra utilitzen per perseguir il•legalment activistes, organitzacions i moviments socials de l’esquerra combativa. Ningú –llevat potser l’actual conseller d’Interior- està tan qualificat per parlar dels fitxers polítics il•legals dels mossos com la coalició ICV-EUiA que en la darrera legislatura va dirigir el Departament d’Interior –i des d’on, per cert, que sapiguem no va fer res per eliminar els fitxers. La conseqüència lògica ha de ser, doncs, que posin immediatament a disposició de la Coordinadora Antirepressiva de Girona, que des de fa anys denuncia l’existència dels fitxers policials, tota la informació que en tenen i que els dirigents de la seva formació que ho han estat del Departament d’Interior en donin testimoni públic. I és urgent: els nostres drets democràtics i de participació política estan en joc, i ho estem patint en pròpia pell.
    Miquel Blanch i Sílvia Rispau

    ResponElimina
  3. Lamentablement aquests comentaris em refermen amb els perills del sectarisme. Veure enemics allà on no els tens, cercar una maldat amagada allà on solament hi ha discrepàncies en els mètodes d’actuació és un camí que tant fa mal al que ho rep com al que ho practica.
    Es diu que no hi ha diàleg si un no vol, un cop més ens trobem en aquest cas.
    Em mantindré fidel al compromís de lluitar per una esquerra plural en una societat democràtica i faré tot el possible perquè tothom, fins i tot els que m’insulten, es puguin expressar.

    ResponElimina