El problema són els Bancs, estúpids!

Fa poc més d’un any em va venir a veure una parella que en pocs dies de diferència havien perdut el lloc de treball, ambdós fregaven els quaranta anys i tenien dues mainades,  els vaig adreçar a un curs d’emprenedoria dels que feia l’ajuntament.

Abans d’ahir me’ls vaig trobar, m’explicaren que acabat el curs posaren un petit negoci, hi han col·locat les indemnitzacions i els estalvis però ara es troben en que no saben si arribaran a Nadal. Tenen dos grans virtuts, un bon projecte i són molt treballadors. Però tenen dos grans problemes, el més important, la manca de crèdit dels bancs i excaixes; l’altre la contracció de la demanda, la por del consumidor a gastar aterroritzat per les retallades i les males noticies econòmiques.

Un expert em comentava ahir que entre el 50 i 80 % de les noves empreses d’aquesta mena com la dels meus amics no arriben a fer un any. Quantes il·lusions perdudes i  quant endeutament els hi queda després d’aquest viatge. Aquesta mateixa persona em deia que en aquets país Steve Jobs encara tindria el seu projecte de MAC a la butxaca per manca de finançament.

Per tot això em fatiga escoltar com l’altre dia al Ple que hi dedicarem, de diners municipals, uns quant centenars de milers d’€ a emprenedoria com si fos el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos. És insuficient, no per la quantitat sinó pel model.

El que cal i  no ho puc dir ni més fort ni més clar és un tomb en les prioritats econòmiques. L'objectiu no és salvar els Bancs, els mateixos que es reparteixen dividends i bufandes astronòmiques alhora que restringeixen els crèdits. L’objectiu veritable és reactivar l’economia, invertir en els sistema productiu, en l’ocupació.

Per què una proposta que de segur tindria una amplia majoria no s’aplica?

Perquè no hi ha pitjor estupidesa per a un país que fer cas a quatre egoistes malgrat que aquets siguin els personatges econòmicament més poderosos.