Anàlisis líquids, polítiques gasoses.

Es parla d’ideals líquids, tot contraposant-los a les ideologies sòlides que a redós de la revolució industrial intel·lectuals revolucionaris confluint amb el moviment obrer varen crear. El manifest comunista de 1848 en seria una clara expressió que ha donat lloc als ideals alternatius que han marcat les lluites socials del segle XX.

De fet aquest concepte de liquiditat és una metàfora proposada per Zygmunt Bauman tot volent explicar la precarietat dels vincles humans en una societat individualista i privatitzada marcada pel caràcter transitori i volàtil de les relacions, i per tant també dels compromisos socials i polítics. La societat que veu com es desmantella l’estat del benestar. La societat on el neoliberalisme és hegemònic.

No pocs actors polítics, especialment la socialdemocràcia orfe d’ideologia, s’agafaren superficialment a algunes d’aquestes idees per a mantenir un cert relativisme moral, per justificar sovint un pragmatisme que justificava el seu acomodament al statu quo, tot dient que no es podia amar més enllà del assumir les pors i les angoixes del present ja que la flexibilitat laboral, fruit del sistema econòmic vist com un fet immutable, arruïnava tota previsió de futur.

Dubto que els sistemes ideològics del segle XX, per si mateixos, ens puguin ajudar a transformar les complexitats i incerteses del present. Però és necessari transformar-lo i difícilment ho farem des del relativisme moral i la liquidesa ideològica. Si el futur ha de superar el capitalisme existent, cada cop més atansat al principis del segle XIX, per tant més sòlid que líquid, caldrà que la confluència del ciutadans cada dia més crítics, actius i responsables doni lloc a un nou isme, tant fort i sòlid, com el que permeté els grans canvis revolucionaris front al capitalisme en la societat industrial del segle XX.