dissabte, 5 de juliol de 2014

Francesc Pararols, un homenatge a un home bo, a una generació imprescindible.


Escric amarat d’emoció, resultat d’un acte de just homenatge al Francesc Pararols, aviador, guerriller i polític gironí. Als seus 95 anys es el viu representant d’una generació, dels supervivents de guerres, exilis i repressió, que han conservat i ens han donat testimoni de coratge i coherència.

En un moment en que tota la política es posa en qüestió, en unes circumstàncies en que la paraula polític, sembla un renec, paga la pena mirar als ulls del Francesc i veure la llum de la il·lusió i de l’esperança que caracteritzen al revolucionari.  Al revolucionari de veritat, el que dona la vida i comparteix lluita i sentit amb els altres ¡ el que no confon la demagògia amb l’acció col·lectiva.

Representa la història del PSUC, aquell partit nascut com a conseqüència de la necessitat de parar el feixisme, que fou capaç de grans coses i també de grans errors. Si actues, si et compromets, et pots equivocar, però es la única manera de canviar les coses. Sense organització no es possible el canvi revolucionari i sense generositat no hi ha unitat, el únic ciment que tenim les classes subalternes per a transformar la societat.

ICV i EUiA son hereves del PSUC, s’equivoquen més cops dels que voldria, però sempre han estat a primera línia, ni en el franquisme van fer vacances ni en els darrers quaranta anys han vist la vida des de la barrera, han patit escissions, trencaments, però sempre hi han estat. En Pujol de Sant Feliu, en Casademont de Figueres, en Germinal de Lloret, en Mera, Herrera, Pararols i la meva mare, la Maria, sempre hi van ser i ens han educat a no defugir els compromisos.

Qui sap què ens depara el futur, qui sap si serem capaços de donar el millor avui quan tants ens necessiten tant, però que ningú s’equivoqui els hereus del PSUC no serem més que ningú, però tampoc som menys, no farem sols els canvis que tant manquen però tampoc es faran sense nosaltres. Els nostres exemples son els que el dissabte 5 de juliol de 2014 hem homenatjat, son Francesc Pararols. Orgull, confiança i coherència. Ni més ni menys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada