dimarts, 1 de juliol de 2014

De Sarajevo a Girona, ha passat un segle de l’esclat de la Primera Guerra Mundial.


No és exagerat parlar de canvi de sistema a 100 anys del començament de la primera guerra mundial. El canvi es mou entre la reforma i la revolució, en el protagonisme de les classes dirigents o les subalternes, en la mundialització i l’acció local, un cop ha saltat en quaranta trossos el paradigma de la fi de la història i de l’hegemonia planetària per part d’una única potència.

En la perifèria és mouen alternatives de tot signe i els poderosos, els que fins ara han mogut els fils dels gras estats capitalistes, intenten evadir-se fins i tot del control d’aquests traslladant al mon virtual, desnacionalitzant el control de mon financer, la base de la seva riquesa.


De nou com fa 100 anys els rics son pocs i molt rics i la pobresa s’estén a amplies capes de la població que semblaven haver superat aquest perill. Com fa un segle els poderosos ens han desfermat una guerra, la seva política econòmica és la guerra per altres mitjans, mitjançant l’aprofitament de la crisi per empobrir-nos i fer-se més rics.

Qualsevol moviment local, nacional, no ha de perdre aquesta perspectiva, i avui les aliances internacionals, el combat europeu i mundial esdevé tant important o més que el local. Penso, però, que la metàfora del món com una cadena composada pels estats, de volum i forma diferents cada una de les seves baules, és vigent. I com va succeir fa poc menys de un segle la cadena es pot trencar per la baula més dèbil.

De casa nostra estant, les aliances a nivell europeu, les relacions amb centre i Sud-Amèrica, l’obertura amb els moviments de alliberament a tot el mon, son peces que hem de jugar simultàniament a l’acció local i nacional.

Per tot això la unitat d’acció, la confluència necessària a nivell de les nostres ciutats, en el procés del dret a decidir i a decidir-ho tot, ens cal avançar en la mateixa confluència a nivell internacional. No estaria malament que un proper pas fos el sud d’Europa i pas a pas ens dotéssim d’estratègies comunes que prefigurin una alternativa a l’austericidi en la recerca d’un mon més just.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada