diumenge, 13 de juliol de 2014

No estem sols, però som nosaltres els que hem de decidir!


Sempre he pensar que la historia no determina el futur però molt sovint el condiciona. En la relació Catalunya Espanya en els darrers tres-cents anys  el centralisme resultat de la liquidació de la monarquia composta feta pels borbons ha marcat un conflicte que ja portava castellà latent  i que va estendre als antics reialmes de la Corona d’Aragó.

Quan parlo de monarquia composta em refereixo com exemple a l’antiga Àustria-Hongria i a l’actual Gran Bretanya. Aquesta darrera seria l’antítesi del model monàrquic espanyol, sols cal veure la posició que ha pres sobre el referèndum de la independència d’Escòcia. Castellà fagocita Lleó, anorrea Galicia i convertí Andalusia en terra de conquesta, sols el furs , l’orografia  i l’existència del regne de Navarra fins al 1492 salvaren  l’autogovern local als territoris bascos.


El liberalisme doctrinari espanyol va beure del centralisme borbònic i del jacobinisme  i va concretar en la restauració del 1876 al 1931 la “unidad indivisible d’Espanya” com un eix bàsic i immutable del sistema. Després del parèntesi de la segona república, amb totes les seves contradiccions, el franquisme el va convertir de nou en senya d’identitat. La transició va fer de l’ambigüitat model per a poder amb el temps superar aquesta contradicció, però no ha estat així i des del estatut del 2006 el centralisme i l’espanyolisme més caspós s’ha anat imposant.

No es casualitat però, que ahir convidats per ICV, representants de Més de les illes, Chunta d’Aragó i Aralar del País Basc parlessin amb Dolors Camats del dret a decidir, de les complicitats i aliances per respectar el dret del catalans a exercir la democràcia i cercar el millor futur que desitgin. Compromis del País Valencià i Anova de Galiza no van poder venir però enviaren el seu suport. No es casualitat que foren partíts originaris de l’antiga corona d’Aragó, Euskadi i Galiza, la història, com deia condiciona. Però atenció, també IU hi fou present, al ser l’únic partit estatal que respecte el dret a l’autodeterminació de Catalunya.

No estem sols, i els espanyols no son tots com els del PSOEPP, molts ens veuen com una avantguarda per a que els seus pobles puguin exercir també el dret a l’autodeterminació, el nostre catalanisme integrador, la ma estesa a tots el pobles, en peu d’igualtat, son la nostra millor tarja de presentació per aconseguir les complicitats necessàries per a esdevenir un estat independent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada