dissabte, 12 de juliol de 2014

Cada cop més gent em pregunta si podrem decidir el 9 de novembre.


Des de fa temps gent coneguda, o no tant, se m’atansa a preguntar-me si es farà la consulta el 9 de novembre, la resposta sempre ha estat la mateixa- i tant que la farem!- per convicció i per que mai he cregut que hi hagi una altre alternativa que no es llegeixi en clau de derrota.

És cert que hi ha quelcom pitjor que la derrota i és fer el ridícul, però el pitjor seria la derrota i el ridícul, que es el que passaria si baixem el cap i acceptem que la interpretació de la legalitat del govern de Madrid preval  a la legitimitat democràtica de l’exercici del dret a decidir.


Ahir, però, vaig sortir inquiet de la tercera reunió de la taula gironina pel dret a decidir. No tant pel que es va dir, la lectura d’un tercer manifest, calcat al segon i al primer que hem llegit en cada sessió, com un “deja vu”. Ho vaig estar pel que no es va dir i sobre tot pel que no es fa. I el que no es fa es ampliar la xarxa d’entitats i tampoc donar-los responsabilitats d’acció.

Si estem on estem, ha estat per la mobilització popular, si volem arribar a l’exercici del nostre dret a marcar el rumb del nostre avenir, ho serà per ampliar-la i consolidar-la. No em val el derrotisme dels que s’han aprofitat del satu quo, ni d’aquells que per a un bé major, la independència, accepten i/o donen suport al desmantellament de l’estat del benestar. Valga’m deu la responsabilitat que els hi cau si frustren davant la pretesa legalitat espanyola la legitimitat popular.

Excuses de mal pagador son les dels que es refugien en que els ajuntaments de Badalona, Cornellà o Hospitalet no col·laboraran en una consulta que no sigui aprovada per Madrid, per que si es així que s’està fent per que en aquestes ciutats la mobilització popular exigeixi responsabilitats i forci a la col·laboració? Mirant els nostres dirigents em pregunto que estan disposats a sacrificar? A Irlanda Janes Connolly va sacrificar la seva vida, afusellat pels britànics, l’opinió pública es desbordà fent inevitable la independència. Per què no hi ha llibertat sense sacrifici, no hi ha alternativa sense coratge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada