dimecres, 16 de juliol de 2014

Àrea urbana o àrea comercial? Present i futur.


Un debat ha sortit a la llum que te com a protagonistes alguns del pobles al voltant de Girona i que el darrer Ple com a resultat d’una desafortunada intervenció de la portaveu del PP es llegeix en clau de confrontació. De que parlem quan parlem d’àrea urbana? Més enllà de la retòrica parlem de poder, de capacitat de decisió, no solament dels representants de cada un dels municipis, també del control que pot exercir la ciutadania sobre aquests.

Molt menys del que s’hauria d’haver fet s’ha fet respecte l’àrea urbana, fins fa ben poc les elits locals eren molt geloses del seu poder municipal. Alguna planificació i gestió dels serveis bàsics, aigua, transport, però no tots, per exemple residus no de forma completa. La desigual mida i les competències diferents no ajuden gaire a l’acord, si la greuge comparativa es sovint el refugi dels incompetents, la prepotència amaga la manca de propostes.


Però del que parlem ara no es tant d’àrea urbana com d’àrea comercial, com a resultat de la terciarització del territori i de la dependència del turisme i del comerç com a motors econòmics. Si en el primer la ciutat de Girona viu un important creixement per la valorització del seu patrimoni, el comerç esdevé un factor d’ingressos extraordinari per als municipis, no qualsevol comerç, les mitges i grans superfícies. Aquest fet és la base del conflicte, a Girona, la majoria dels grups que som al Ple, estem disposats a parlar-ne, en la mesura que en el present i en el futur estem en la presa de decisions, cas per cas.

Per a no fer judicis d’intencions, no parlaré de qui o a quins pot beneficiar la decisió que se’ns proposava, però no comparteixo la necessitat d’obrir les portes a crear una gran macroàrea susceptible de decisions futures  com a mínim controvertides o que la darrera decisió sobre el nostre territori sigui d’un departament de la Generalitat . Treballem cadascuna de les necessitats comercials dels pobles veïns amb generositat i voluntat d’acord. Per aquesta via crec possible satisfer les necessitat immediates sense hipotecar el futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada