dilluns, 21 de juliol de 2014

Canvi de règim en un canvi d’època.


“Veien el que cau ens convindria un canvi de règim”. Una frase d’una conversa amb alumnes, millor dit ja exalumnes,  que han tret recentment la selectivitat amb bones notes. El que m’agrada de donar classe a segon de batxillerat és fer-los reflexionar sobre el present a partir del que aprenen del passat més recent. Que la seva curiositat per aprendre i el rigor en cercar i interpretar fons plurals els  permeti un raonament obert però ferm.

Un canvi de règim que els permeti ser protagonistes del seu futur, un canvi d’època en que sigui possible nous codis en clau transformadora. I ací entra la política no com una professió sinó com un deure cívic. Ja sé que em direu que no és nou, que en altres moments la política ha estat així, un servei, però em donareu la raó si l’actitud de no pocs polítics i de bona part de les institucions, on aquets son majoria, el servei públic ha estat mediatitzat per la influència del poder econòmic i l’acomodació al “statu quo”.


Valorar el que es te, el que va costar aconseguir-ho i el que s’ha perdut és fonamental per que no es defensa, no es lluita, pel que s’ignora. Sense posar en valor les fites històricament assolides, difícilment es fonamentaran rigorosament la necessitat de perspectives noves. Posar en una mateix contenidor de rebuig tot el que hem fet en aquest darrers quaranta anys no solament és un error, és equivocar el camí.

L’altre dia llegia un concepte que em va agradar: inconformisme constructiu.  Es diu que el canvi d’època ens obliga a una nova mena de teixit emancipatori que s’ha de reconèixer en les moltes formes de lluitar per un mon millor. Sense complicitat, respecte i empatia per les opcions dels altres difícilment teixirem les alternatives per el canvi social que necessitem. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada