dissabte, 29 de novembre de 2014

Adéu PSC, benvingut…encara no ho sabem!


La crònica, per molt que fos anunciada, de la pràctica desaparició del PSC a l’Ajuntament de Girona no deixa de ser un fet que em commou. El partit que ha hegemonitzat des del 1979 al 2011 els governs municipals, sol o acompanyat, es quedarà amb una regidora. Sens dubte estem vivint un terratrèmol polític a sis mesos de les properes eleccions municipals.

Seria superficial deduir que el motiu del daltabaix és exclusivament el fet nacional, el dret a decidir, al meu parer ha estat més el detonant que no pas la causa fonamental. L’element de fons és el profund desgast dels partits que han controlat el poder a Espanya i Catalunya els darrers trenta anys. Des del poder municipal i autonòmic al estatal. Això em fa sentir escèptic respecte al futur polític tant dels que se’n van com dels que es queden.


Més enllà del respecte per les persones que formen part d’aquest afer, no me’n puc estar de pensar que no serà dolent per a la ciutat renovar a fons la representació política en el proper consistori. Es cert que CiU ha tingut, de moment, molta sort. Més que per mèrits propis, per la deriva del principal partit de l’oposició aquests tres anys i mig que ha acabat amb el seu suïcidi. No serà pas fàcil vertebrar una alternativa que, al meu parer, s’hauria de construir amb noves bases de democràcia participativa i una nova relació entre electes i ciutadans.

El manteniment de CiU, que és la que ho te millor, no crec que sigui una bona noticia, ni que fos amb l’ajuda d’altri. Però avui per avui no sembla que es vulgui aprofitar el moment per a una ruptura democràtica i plural. Volem que canviï la composició de l’oposició o es vol canviar el govern? Caldrà que la ciutadania que desitja el canvi prengui la paraula i faci que inèrcies i sectarismes que llastren la confluència desapareguin. Tempus fugit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada