Esquerres pel sí-sí, avui i demà?

Una iniciativa que s’ha desenvolupat al voltant del 9N  és l’anomenada esquerra pel sí sí, en un àmbit on els partits es miren de reüll i les qüestions unitàries s’agafen amb paper de fumar ha estat sorprenent l’èxit de la proposta.

Partits i entitats i més de vuit-centes persones a títol individual és un resultat ges menyspreable, l’activisme ha estat també remarcable i el míting d’Hostafranscs important, pel nombrós públic i per la qualitat dels missatges. Es desmenteix per la via dels fets de que la unió de les esquerres nacionals és impossible, ara bé per que continua sent tant difícil?

Una part d’aquesta esquerra venim del consens estatutari i hem governat de forma subordinada un període, relativament breu, la Generalitat i més temps i de formes diverses els ajuntaments diversos. En aquets darrers s’han fet coses positives, moltes, i en la generalitat algunes, força menys, però mai disposàrem de l’hegemonia i de la capacitat de mobilització per a un veritable canvi. No oblidem que un cop i un altre la ciutadania avalava amb el seu vot les opcions majoritàries.

Ens cal més autocrítica, sens dubte, més renovació, també, aprimar els aparells, imprescindible. Però això és més factible en un marc unitari i amb formes renovades i profundament democràtiques, aquesta direcció ens pot porta a superar el reptes abans esposats. I les forces emergents? Han d’optar pel camí del tancament o el de la generositat, cada un comporta una metodologia diferent, però solament un, la generositat, ens porta al canvi.

Em moc entre el pessimisme de la intel·ligència, el pes dels aparells, els interessos dels càrrecs electes, el sectarisme del creient...i l’optimisme de la voluntat, de tants i tants que fan del treball i de la generositat exemple, dels que ferms en les seves conviccions , respecten les de l’altre i saben compartir. Espero que aquest cop superem la dicotomia i afavorim la transformació profunda que el nostre país necessita.