divendres, 14 de novembre de 2014

No es pot entendre el que no es vol entendre


Des de Catalunya històricament parlant hem tingut una propensió al diàleg, com a resultat probablement de la consciència de la nostre feblesa, emparedats com estem al bell mig de dos dels estat-nació més antics d’Europa. Des de les Corts de Cadis, el sexenni democràtic, la segona república i la transició hem intentat encaixar una relació amb Espanya que fos equitativa. Sempre però, tot acord ha estat sotmès al vents canviants en el govern de l’estat, habitualment centralitzadors. I la corda avui sembla trencada.

El 9N varem viure una dia sense estat i a molt ens va agradar. Ens costa, es cert,  el dia després, aguantar un estat espanyol enfurismat i un mon polític que gira al seu voltant i que ens insulta. Si, es cert que alguns ens diuen que ens estimen, però després fan costat als altres maltractadors. Es cert que n’hi ha que diuen, pocs, que tenim dret a l’autodeterminació, per seguidament ens diuen que estem manipulats per la burgesia i que hem d’esperar a un improbable estat federal per anar bé.



Ells es consideren espanyols, nosaltres no. Sense entendre això tant senzill, el diàleg és impossible. Si no reconeixes la diferència el pacte esdevé una quimera.

Es cert, però, que hi ha gent a Catalunya que no es considera catalana i que creu que qualsevol canvi li anirà malament, d’altres no volen perdre vincles amb Espanya i consideren que el marc polític preferent és l’estat, supeditant a aquest l’encaix de Catalunya. Uns son aliats convençuts del govern espanyol i del seu sistema dinàstic, però no tots. Dels altres en conec, en l’àmbit social i polític que em moc, que varen anar a votar o no. Amb molts d’ells comparteixo un mateix model social però estem molt allunyats del marc on aquest es desenvolupa en el present i com ha farà en el futur.

En els propers dies haurem d’encaixar un pas més en un camí, l’anomena’t procés, que significarà la confrontació amb l’estat, per que ell no enten una altre cosa. Vull continuar mantenint els pons amb aquells que tot i no veure clar el camí de la independència, prioritzen la llibertat de decisió del poble. Ara bé, en la propera confrontació hi hauran dos opcions, amb molts matisos, però dos. Ho entendrem? Ho voldrem entendre?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada