diumenge, 15 de març de 2015

Aigües. S’exhaureixen els terminis, s’acaba la paciència.


Ningú pot negar al govern de CiU el mèrit d’haver endegat l’auditoria de gestió del 2012 de l’empresa AGISA. Sense aquesta auditoria no haurien sortit els dubtes i les preguntes que han permès els treballs de la comissió d’investigació coneguda amb un altre nom. No dubto del seu interès de fer funcionar millor el serveis i d’aprendre del errors. Però no el noto gens entusiasta de fer assumir les responsabilitats als gestors actuals que son els d’abans i aclarir les responsabilitats polítiques que en corresponguin.


Tota comissió te unes regles i partíem d’una voluntat comuna de arribar a una conclusió on s’adjuntés tota la documentació. No hi havia cap voluntat d’amagar res, però els esdeveniments no han ajudat a mantenir aquesta regla lògica en tota investigació seriosa.

I no em refereixo al fet de decidir publicar una cosa o altre per part d’un grup dels que havia acceptat l’acord, no, aquest no es el fet més greu ni de lluny. El problema ha estat en la lentitud de les compareixences, que com el Guadiana a voltes desapareix sense deixar rastre per reaparèixer mes lluny, en definitiva més tard. I el fet, de retardar-se la publicació de les actes de les darreres sessions, encara a hores d’ara no es tenen, malgrat els hi vaig reclamar personalment a l’alcalde en el Ple del dilluns.

Fa un mes es va voler matar la comissió, ara està morint d’inanició, no s’han programat, encara, les dues compareixences que resten i estem a punt de tocar al 15 de març, data que ens vam posar com a referència per acabar la comissió i fer les conclusions. Si no ens en sortim, l’únic camí que ens restarà serà fiscalia, amb els instruments que te al seu abast. Millor que ho fes l’ajuntament, el govern, si no vol ho farem nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada