dimarts, 24 de març de 2015

Ni oblit, ni ignorància. En defensa de l’estudi de la història.


Com cada any per aquestes dates em toca explicar el franquisme als alumnes de segon de batxillerat, analitzem fonts de l’època i intento situar a nois i noies d’avui, en una època remota per a ells, com era la ciutat, Catalunya i Espanya fa 75 anys. Cal cercar la curiositat, l’empatia i els sentiments, cal commoure per a fer visible el que ha restat invisible i moure’ls a descobrir-ho. Els resultats sempre em corprenen i em fan optimista respecte al futur, enyoraré aquests moments quan em jubili.


Fer de professor m’ha omplert en els bons i els mals moments, m’ha fet tocar de peus a terra, he compartit vivències amb ulls ingenus, lliures, que m’han esperonat a ser millor. Sé, per experiència, que ensenyar no és adoctrinar, ho vaig patir de petit. Ensenyar és educar, es a dir, donar-los els recursos per a entendre’s millor i entendre el mon que els envolta. No hi ha res millor que veure les espurnes al ulls del alumne quan entén quelcom i se li desperta la curiositat per saber més.

El sistema educatiu es manifestament millorable, en recursos i formació, en estímuls i responsabilitats, però ha mantingut quelcom que a secundària i a la universitat, com a mínim, és imprescindible, la llibertat de càtedra. El donar el millor de tu mateix, fer de la llibertat de pensament acció permanent per a la tolerància i l’amor al saber.

La història, el coneixement del passat, no son unes ratlles a memoritzar del llibre de text, és una recerca permanent que et dona preguntes sempre obertes i t’estimula a cercar les fonts més heterogènies per a contrastar el que ha succeït, el com i el perquè.

El passat més recent, el franquisme, resulta per a molts incòmode i cauen en la temptació de l’oblit. No remoure el passat et condemna a patir-ne les conseqüències sense saber d’on venen, t’impedeixen trobar els remeis i superar-lo. Quina contradicció, qui no en vol saber res, n’és esclau de la seva ignorància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada