dissabte, 21 de març de 2015

Eleccions andaluses: entre la por al futur i el canvi.


Por al futur. Penso que és un element que caldrà afegir en tots els anàlisis en aquests propers mesos. La por social a tot allò que s’està configurant com a model en aquests darrers anys (precarització, inestabilitat laboral, inseguretat vital).  Es pot respondre de formes molt diferents: o amb respostes alternatives audaces,  amb tendències a mantenir el poc que ens resta, o bé amb pulsions conservadores i agressives inventant-nos enemics interns o externs.


Aquest diumenge la ciutadania andalusa serà capaç de superar la por fent possible la superació de l’actual bipartidisme?  Apostar de nou pel PSOE es mantenir el poc que resta de l’estat del benestar però amanit de corrupció, barreja de nacionalisme regionalista i populisme caciquil. El PP no es pas una alternativa és mes aviat una alternança, d’ací la seva més que possible davallada.

 “Ciutadans”, “Podemos” i IU poden ser alternatives?  Començaré bolcant el meu escepticisme en el primer, nova –vella marca mediàtica, aprofitant la capacitat camaleònica de l’Albert Rivera, veritable professional de la política.

De “Podemos” en sabem poc, encara no ha assumit responsabilitats, m’agrada l’empenta de la seva cap de llista a Andalusia i tinc respecte per alguns dels seu líders estatals, però si vol ser protagonista únic es pot desinflar com un globus, cal més, cal unir i no solament desballestar el que es antic, per que no tot es pot llançar  per la pica. Temps al temps...

I de IU? Ai...IU. Un excel·lent cap de llista, seriós, preparat, honest...però molta divisió, un pas pel govern que ha estat una equivocació i el vent desfavorable que porta a altres opcions. Crec que és, però, imprescindible per a formar una esquerra alternativa, nova, però que agafi el millor de les velles arrels.

De tota mena passi el que passi res serà igual, caldrà una altra agenda a partir del dilluns 23 i això ens pot afavorir de retruc també als catalans, res ens perjudica més que el vell bipartidisme i els status quo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada