dilluns, 9 de març del 2015

De bronques i xiulades


No es pas el primer cop que em xiulen, son molts anys de fer política i de moure’s per a tot arreu. Sempre, però, em sobta, per que no poques vegades et pot passar no en un lloc hostil sinó en un espai que creus amable amb els que comparteixes, o a tu t’ho sembla, objectius i fins i tot estratègia.


El diumenge una part del públic, crec que minoritària però no pas petita, que s’havia aplegat per defensar el jutge Vidal de la intolerància, va decidir, al sentir el meu nom al costat del meu partit, a esbroncar-me. Feia uns minuts que haviem aplaudit unànimement un orador que parlava de tolerància i d’eixamplar l’espai independentista...bé, de contradiccions n’està empedrada la història.

Em van agafa el xiulets ja una mica cansat, els anys de lluita pesen, i seria fals si no digues que em van fer mal, fins i tot em vaig entrebancar amb el mateix peu que em vaig fer un esquinç no fa pas gaire. L’abraçada del jutge Vidal i d’altres em va reconfortar però no em va fer perdre tota l’amargor que tenia a la gola.

Avui hi he reflexionat a la llum de la gent que a l’assabentar-se m’ha fet arribar la solidaritat, el hi desdramatitzat el fet personal, el que em preocupa de debò és la intolerància i el germen de divisió que comporta per a un procés en una situació fràgil que necessita guanyar aliats i no esbroncar-los.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada