dimarts, 3 de març de 2015

Raül Romeva, un company, un amic.


Recordo perfectament el dia que el “Guti” em va presentar  Raül Romeva, mirada clara, aire competent, molt jove, però amb experiència en llocs tant complexes com Bòsnia.  Aquesta impressió de coherència i atreviment s’ha reforçat en el transcurs d’aquests més de deu anys que ens coneixem. No hem coincidit sempre, recordo els debats que vam fer, fins i tot en públic sobre el projecte de Constitució europea, ell en contra i jo a favor, al final del camí penso que ell tenia raó.


Ara pren una decisió que no comparteixo, malgrat que el secretari general d’ICV, Josep Vendrell, amb la seva resposta a la meva intervenció defensant l’esmena 112, em va dona raons per fer el camí que ha decidit en Raül. Seran el més de quaranta anys que porto militant al PSUC i a ICV, el meu sentiment de preservar un llegat que els actuals dirigents i la majoria que li dona suport solament te en us de fruit...no ho se segur, però resistiré el que la coherència em permeti.

Es cert que sempre he pogut mantenir les meves opinions dins del partit i les he pogut manifestar fora. I més enllà de apartar-te del nucli dur de direcció he, hem, gaudit d’una llibertat que desconec que existeixi a d’altre formacions. Però sovint això pot ser insuficient quan els reptes i les necessitats del país necessiten de gent coherent, capaç de comunicar i prou jove per fer un llarg recorregut. Penso que és el cas d’en Raül, que no podia, és el que crec, restar en un segon pla polític, al ser minoritari en l’Organització en la que militava.

Em dol la seva baixa d’ICV, però l’entenc. No podia representar a la seva, la meva, organització en un moment en que cal claredat de plantejament i com a persona pública ha de dir el que creu i fer el que diu. Es un avis per a navegants i també un compromís de país. Per que lo social i lo nacional és indestriable en un nou procés constituent. Un procés que s’ha de fer des de la sobirania. Alguns volen donar una darrera oportunitat a Espanya, altres creiem que és inútil l’espera. En Raül ho farà des de fora d’ICV, altres encara ho farem des de dins.

Però sigui des d’on sigui en Raül Romeva continuarà sent un company i un amic, ens continuarem veient i si vol un presentador del nou llibre que d’ací un temps farà, si m’ho demana ho tornaré a fer com en el darrer. I tornarem a sopar al Bistrot i parlarem del present i del futur. Companys, amics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada