dimarts, 10 de març de 2015

Un xalet, un garatge...”money, money, money”!!!


Un garatge, un edifici del segle XX s’ha de protegir? Segur que molts ciutadans es preguntaran el mateix. Quan parlem de patrimoni a voltes sembla que solament les pedres venerables, les que tenen segles de història son realment “patrimoni”, les mes properes en semblen sense valor, o com a mínim solament valor d’us.


Si parlem amb especialistes, es a dir arquitectes, ens fonamenten abastament amb raons del perquè de la protecció, amb bones raons però que xoquen amb el valor d’us i sobretot de canvi que tenen els edificis contemporanis. Què és prioritari la voluntat del propietari privat o el valor patrimonial d’un edifici? Molts tribunal aposten clarament pel primer.

L’experiència del xalet Tarrús ha estat més que un símptoma, es cert que va existir com a mínim una gestió erràtica dels responsables municipals, una incompetència clara del regidor responsable, però vist el que han fet després el propietaris amb l’edifici perden qualsevol credibilitat i son prova de la poca cura pel patrimoni que tenen alguns, masses, particulars.

Ahir CiU i PP va apostar per estalviar-se problemes, així ho van dir, i van donar llum verda a la descatalogació, s’afegirà ara el fantasma del garatge Forné al del xalet Tarrús? Sempre m’he preguntat on son les institucions com la generalitat i l’estat quan s’ha de defensar el patrimoni? És irònic que l’anterior responsable d’urbanisme de la ciutat i ara director general de patrimoni es posi de perfil. El patrimoni no és una estructura d’estat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada