dimarts, 17 de març de 2015

Perquè soc d’ICV i no he mort, políticament, en l’intent?


No poca gent, sobretot amiga, em pregunten per què continuo a ICV. Saben de la meva aposta clara per la independència de Catalunya i de la meva condició de minoritari en el partit. Gent honesta i amiga com en Raül Romeva ha fet el pas i en aquests moments ja no en forma part de l’organització del partit. No es fàcil d’explicar, però ho intentaré.

Porto des de la seva fundació militant-hi i abans en el PSUC, més de quaranta anys, sempre he pensat que sense organització els projectes col·lectius no poden reeixir. Vaig tenir la sort, molt jove, de conèixer grans persones en aquesta organització, que em marcaren política i humanament aprenent d’ells uns valors que he intentat fer meus: honestedat, coherència, constància, fermesa i diàleg amb tots i tothom. Sense projecte col·lectiu, sense el llegat d’aquestes persones en faria temps que hauria deixat la política.


Però no tot s’explica des del pel passat. Avui conec molta gent a ICV de la que hem sento compromès. Ací, a Girona i arreu de Catalunya, pensem i compartim moltes coses de la mateixa manera i amb d’altres no. Conec gent del Prat o de Cornellà que no son independentistes però que es trencarien la cara per la llibertat de Catalunya. Conec gent a Manresa, a Lleida compromesa en la lluita social i radicalment independentista. M’agrada estar en un partit en que no tothom pensa igual de tot, sempre he pensat que on tothom pensa igual ningú no pensa gaire.

Discrepo de la direcció d’ICV, del seu capteniment al marcar excessiva distància amb les altres forces compromeses en el procés, penso que hauria de ser més generosa en l’acció unitària sobiranista, tant com ho ha estat  en el projecte de “Barcelona en Comú”. Cal arriscar-se més i cercar amb altres forces d’esquerra l’hegemonia, també en aquest projecte. He participat en la creació de la corrent “compromís per la independència”, però no he acceptat cap lloc de responsabilitat. Vull tenir un període de reflexió després de tants anys de militància cívica i política.

Ara bé, res es etern, venen eleccions, municipals, autonòmiques i estatals, que marcaran la política per a molts anys, en aquest marc ICV s’haurà de posicionar de nou, si no hi ha marges per a la sobirania de Catalunya, com crec que succeirà. Al meu parer, clarament a favor d’un estat que haurà de ser independent. Noves forces polítiques sorgiran en aquest procés, resultat de la transformació de les existents, renovades per la i incorporació de les noves generacions. Espero que ICV hi contribueixi, si no es així es trencarà aquest llarg camí que hem fet junts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada