dijous, 12 de març de 2015

Alguns no renunciaran mai al bot salvavides de luxe!


Vaig viure fa uns anys el Big Bang del PSUC, en un context espanyol i internacional difícil per a l’eurocomunisme, el partit nacional més gran després del PCI va patir una implosió. Sense que pogués arribar a donar tot el que les seves potencialitats anunciaven el trencament va subordinar a altres forces el canvi que el país desitjava.


Davant del drama de molts militants que no entenien que passava i es deixaven portar per la confiança o desconfiança amb el dirigent que els parlava amb més o menys fortuna, la majoria es quedà a casa, una minoria es mantingué fidel a sigles i projecte, una altre tornà a unes preteses arrels que el PSUC mai havia tingut i no pocs anaren al sol que més calenta.

Sempre he pensat què podria haver passat sense aquell “big bang” desgraciat, però la melancolia no és una bona consellera per a la vida, ni tant sols per a la política.

El que fou una tragèdia pot esdevenir comèdia si es repeteix d’una altra forma,  en un altre context i amb un altre partit. Ara un partit amb un projecte esgotat per anys i panys de govern, explota i produeix estranys fenòmens. Uns involucionen en un PSOE gairebé inexistent al nostre país, no pocs es queden a casa i els altres perden el cul per arrecerar-se en el nou/vell bipartidisme independentista.

Es cert que tots el partits estan patint forces centrifugues i centrípetes que els han de portar a canviar profundament o desaparèixer, però en aquest context de transició, algú crida –que se salvi qui pugui!- i sempre hi ha qui ha tingut plaça de primera en el titànic i ara no vol renunciar de cap manera al bot salvavides de luxe.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada