dijous, 5 de març de 2015

Entre Escil.la i Caribdis, entre el procés i la confluència.


Molts catalans ens trobem  amb dos desitjos que haurien de ser complementaris però encara no ho son, el procés sobiranista i la confluència de les forces transformadores. Volem la independència però sabem que hem de convèncer a molts dels nostres companys en les lluites socials per a fer-la possible, volem una Catalunya més justa però hem de convèncer a molts  independentistes que no ho podem deixar per després de la independència el que s’ha de fer avui.


I a l'espera de solucionar dialècticament aquesta dicotomia surt la vella política, la de qui dies passa anys empeny que tant bé representa el president Mas i el naufragi de CiU post Pujol. O la que es presenta com a nova, la de “ciutadans”,  la d’aquell xicot que es va presentar mig despullat fa nou anys, o la de “los de abajo contra los de arriba” que fa taula rassa de tot el que s’ha fet i de tot el construït amb durs anys d’oposició al bipartidisme.

Em costa fer-me entendre entre els meus, però també ser entès entre els amics i aliats, sense els quals res es pot fer i res es possible. Pot ser que tot hagi de fluir i les properes eleccions municipals poden ser un banc de proves on ambicions mesquines es topin amb la dura realitat.

Ma oberta a tots i totes el que vulguin confluència i independència, els que vulguin sumar mestissatges, per que on tothom pensa igual ningú pensa gaire. I si no podem ara, ho farem el dia després de les eleccions municipals. Que no ens vingui el pànic! No tot està per fer, però hem de fer possible una Catalunya diferent i lliure en una Europa que el vents de la Mediterrània ens auguren coses noves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada