Cal dir el mateix i complir el que dius tant des del govern com des de l’oposició

Font: aragirona.cat

Aquests dies amb el pressupost de l’ajuntament de Girona 2013 a les mans, he fet molts números, hi he donat moltes voltes per a veure com es podia millorar, fins i tot he fet simulacions de com podria ser un pressupost alternatiu. En algunes simulacions em sortia, com no podia ser d’una altra manera, un pressupost diferent, perquè diferents eren les prioritats. Ara bé els marges no eren molt amplis, garbellant i garbellant no podia modificar més enllà del 10 o 15% del pressupost, sense afegir-hi més diners i per tant més deute.

Les despeses fixes i necessàries en una administració que dóna serveis essencials i aquests els donen persones, no es pot reduir en l’apartat de personal sense deteriorar el servei i les condicions dels que els donen. El necessari endeutament té unes càrregues financeres que s’han de pagar i els consums no te’ls pots estalviar. A més has creat un seguit de programes, sovint plurianuals que no pots abandonar sense perdre més del que hi has posat. Tanmateix en obres imprescindibles, sovint necessites de més d’un pressupost per completar-les i et condicionen.

Tot el que he comentat em porta a no entendre l’alegria en la que persones amb experiència de govern quan estan a l’oposició tenen, deu ser per amnèsia, doncs proposen coses que saben impossibles sense desmuntar elements essencials del pressupost. Tampoc comparteixo els arguments dels qui a l’oposició martellejaven al govern demanant cartes als reis, i ara des del govern proposin als altres moderació i sentit de ciutat. Amnèsia del que feien uns al govern i altres a l’oposició.

La ciutadania es mereix sinceritat, coherència i responsabilitat, també fermesa i honradesa, però sens dubte el que no vol ni cal es més teatre polític. Per això crec que cal modificar profundament la forma de governar, donar més la veu als ciutadans, fer-los corresponsables de les decisions importants i treballar amb el moviment associatiu, les petites i no menys importants decisions del que afecta dia a dia la vida dels barris.