 |
| Font: aragirona.cat |
El culebrot dels pressupostos 2013 ha acabat
amb una caiguda del cavall de l’anomenada cap de l’oposició, és a dir el PSC.
Caiguda produïda al veure la llum i afirmar de forma entusiasta el contrari del
que fa dos dies deia amb el mateix entusiasme. La vella política, la
politiqueria en estat pur. A ningú se li escapa que aquesta conversió hauria
estat impossible si la CUP i ICV-EUiA, amb la nostra abstenció fa un mes, no
haguéssim possibilitat que continués el tràmit del pressupost i la possibilitat
de negociar.
Se’m pot dir que la CUP també ha canviat
d’opinió, però ni per les formes, un procés assembleari que forma part de la
seva forma de fer política, ni pel fons, la seva radicalitat contra el sistema,
els situa, malgrat votar ara amb el PP, en un pla diferent. Ens sentim, els
d’ICV-EUiA, més propers a aquest grup, malgrat discrepar a cops amb les formes,
que en cap altre del consistori.
I malgrat ens abstindrem, com ho farà també el
PSC, ens sentim molt allunyats d’aquest partit, que fa de la incoherència bandera i, com si els ciutadans no tinguessin
memòria, es vanta ara dels resultats de la seva negociació com una mena de fet
històric.
CiU a la seva, movent-se còmodament, veient
que, qui es presentava com alternativa i encara avui s’ho creu, li salva un
pressupostos en el darrer moment, com en el darrer moment els va deixar penjats
en les ordenances. Hi ha governs que es consoliden més per les mancances dels
altres que pels encerts propis.
Cal una alternativa, desgraciadament no la
tindrem avui, caldrà esperar al 2015, que representi la Girona popular, la que
pateix i la que el patiment no la deixa indiferent, que es basi en la
coherència i el canvi de model polític. Nosaltres hi volem contribuir i, com la
millor manera d’ensenyar és l’exemple, ens mantindrem, com hem fet en
ordenances i pressupostos, coherents, per què creiem que cal avançar, sense
dogmes ni falses lliçons, cap al poder popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada