Jehovah ha parlat!

Font: diaridegirona.cat

En el nostre país, la política té uns mals endèmics. El primer és el de la corrupció que, sens dubte, corroeix tot el que toca i converteix aquest instrument, no en la solució dels problemes, sinó en un problema més.

Però n'hi ha un altre, el líder tot poderós, que impedeix el lliure desenvolupament de la democràcia interna i que produeix que els partits en lloc de ser un intel·lectual col·lectiu, com deia Gramsci, els fa esdevenir en un idiota orgànic, seguint el principi de que on solament hi ha un pensament, no pensa ningú.

A més quan el líder desapareix, a voltes momentàniament, deixa un buit difícil d’omplir. A voltes apareixen els imitadors que han viscut a la seva ombra allargada i com fotocòpies en blanc i negre esdevenen imitacions histriòniques. Alguns partits moren en l'intent, d’altres tenen una lànguida decadència.

A casa nostra, tant a nivell nacional com local, hem tingut aquesta mena de personatges, alguns han fet coses importants i tots tenen una cosa en comú, no saben quan ha arribat el moment de retirar-se.

Aquest dies he llegit unes declaracions de l’Alcalde que ha governat durant més anys en democràcia a la ciutat, on ha llegit la cartilla als seus correligionaris que avui es troben a l’oposició. Bé, se’m dirà, que té tot el dret a opinar com a ciutadà que és, cert, però curiosament no han passat ni 24 hores, i el grup que aferrissadament s’oposava als pressupostos i on deia que no hi havia voluntat de negociació, miraculosament ha trobat les portes obertes i no es descarta que facilitin la seva aprovació.

Com en un nou Sinaí, una veu, la de Jehovah, se sent i marca el que ha de fer el partit escollit... És cert que el consell no és dolent, hi pot guanyar la governabilitat, no dic que no. Però un cop més queda pel camí la coherència. I en política, si vols transformar i esdevenir alternativa, la manca de coherència es paga amb un preu molt alt.