Un Ple de pressupostos passat per aigua (1)

Font: diaridegirona.cat

El desenvolupament del Ple no va defraudar les expectatives. Començà amb la irrupció de la PAH, combativa i serena, aprofitant els límits de lo correcte políticament per posar en evidència que el patiment i la indignació no es pot combatre amb tecnicismes legals. Tenia raó l’alcalde en que la normativa no permetia una intervenció fora de les regles acordades en el reglament, però era una raó formal que ell mateix, al permetre la intervenció, posava en evidència, uns límits que caldrà canviar.

La meva intervenció, quan es produïa la sortida dels membres de la PAH, va defensar la justícia de la causa i la crispació i desesperança que es viu al carrer per desnonaments constants i l’enorme lentitud en les respostes que les administracions estan, poques, i majoritàriament no estan donant.

Reconec l’avenç que en aquesta legislatura hem donat a la participació ciutadana, però al nostre voltant la realitat està canviant molt ràpidament i no a millor. La Gran Depressió que estem vivint està deixant cada dia que passa més gent en la pobresa, sense feina i sense casa, cal doncs obrir-nos més, preocupar-nos més i modificar un sistema representatiu encara massa encarcarat.

Seguidament l’Aigua esdevingué el tema clau de discussió, després d’una molt bona intervenció del portaveu de l’Ateneu Naturalista, centrant la importància política de la decisió que es volia prendre i la necessitat d’un debat obert a la ciutadania, desgranà arguments que compartim sobre la necessitat de municipalitzar un bé públic que és un dret social i no econòmic.

La nostra intervenció abundà en les raons abans esposades i presentarem un seguit de propostes: ajornar tres mesos la decisió per a fer una audiència pública, revisar a fons la documentació presentada per l’empresa i especialment el deute de gairebé set milions, canviar el gerent i estalviar-nos la duplicació de càrrecs posant un vicegerent que controli al gerent, revisar el preus i distribuir-los millor entre totes les ciutats i pobles inclosos els de la Costa Brava als que també es serveix , i assegurar els llocs de treball a totes i tots els treballadors de l’empresa.

L’aliança de CiU i PP sobre el nou contracte, millorat és cert respecte l’anterior, donava la majoria absoluta, que acabà imposant-se. Però el més indignant, al meu parer, fou l’abstenció del PSC. La seva portaveu desprès de fer un publireportatge de lo bé que havia funcionat l’empresa quan governaven els socialistes, adduint que no era partidària de municipalitzar, que considerava que havia de continuar la mateixa empresa. Aleshores en què es justificava no votar a favor? Fonamentalment no volia un nou vicegerent, un “controller” del gerent per què segons ella era magnífic i no calia ningú a controlar-lo! No cal moure el passat, per què?

Estem a les antípodes d’aquesta manera de fer política i un cop més la CUP i nosaltres ens quedarem sols, defensant una causa justa, que un servei públic essencial sigui públic, municipal, amb una gestió clara i transparent. Aquesta és l’aigua que volem.