 |
| Font: ara.cat |
La meva experiència política en aquesta ciutat, i ho podem traslladar al conjunt del nostre
país, em fa afirmar que no se sap governar en coalició o en minoria. Quan un partit no té prou
vots per a governar sol i necessita governar amb altri és incapaç de consolidar un programa i
generar la confiança per a governar des de la diversitat.
Recordo el temps que vaig passar al govern de la ciutat quan el PSC va perdre la majoria
absoluta. Des de l’antic partit majoritari ens veien als que no érem de la seva corda com una
nosa transitòria, com un peatge momentani que calia pagar fins que a les eleccions següents
fossin rescatats per la majoria absoluta. Com no es produïa i perdien vots i escons, et veien
com la guineu que els hi robava les gallines.
La desconfiança, el no ser dels seus, feia de cada reunió un mal de queixal. Quanta informació
se’t furtava en aquells àmbits com urbanisme, TAV, hisenda, que es consideraven propis i no
a compartir! Avui a l’oposició he conegut informació, per part d’un govern al que faig oposició,
de temes importants d’aquella època que desconeixia quan formava part del govern anterior.
Això explica el ressentiment que es troba en els partits que perden el poder, quan al portar
anys i panys governant creuen que el tenen per sempre i no perdonen perdre’l i ho veuen com
antinatural, això de passar a l’oposició. Recordeu l’oposició destructiva i visceral de CiU al
tripartit a Catalunya. A Girona també passa i explica el capteniment d’aquesta aliança estranya
del PSC i el PP a ordenances i pressupostos.
Crec que es pot fer una política diferent i que la forma natural de governar és la diversitat, perquè la pluralitat és la base de la societat democràtica, ho és també a la nostra ciutat. Però cal
cintura, generar complicitats, saber escoltar i generar consensos per a arribar a les decisions
més apropiades. El clima després dels darrers plens, i em temo que el del proper dia 11 no ho
millorarà, va en direcció contrària. Un enquistament del govern i un front del ressentiment per
part del PSC i el PP. Crec que la CUP i ICV-EUiA podia haver trencat aquest clima de bloqueig,
obrir les portes a les entitats, traslladar a la ciutadania al màxim de decisions. I això ho podíem
fer sense donar un sí a CiU, solament usant amb intel·ligència les nostres cinc abstencions. Ho
havíem començat a fer, però no ha estat possible continuar. Tot el meu respecte a la decisió
democràtica de la CUP al decidir anar per un altre camí, cap retret. Sempre tindran la mà
estesa, tot esperant que en el futur poguem teixir noves complicitats per a regenerar la vida
democràtica de la nostra ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada