La ciutadania de Girona té qui la defensa



Font: diaridegirona.cat

El Defensor de la ciutadania ha presentat aquest dimarts passat el seu informe anual al Ple. Ens alerta del deteriorament social que ha patit la ciutat aquest darrer any. Ell representa una institució que té el seu origen a Suècia en un moment històric els anys seixanta del segle XX, en què l'estat del benestar i la democràcia que el sustentava cercaven noves i millors institucions per a defensar els drets dels ciutadans. La màquina de l’estat havia crescut per a donar serveis i calia que el seu funcionament, la relació dels administrats i l’administració no perdés el sentir democràtic en la que es fonamentava.

Com deia abans, l’any 2012 ha estat un any dur i anem en direcció contrària als orígens de l’estat del benestar, es destrueixen serveis, s’aprimen els drets i es privatitzen sistemes que afecten al cor del sistema democràtic. No és fàcil mantenir una institució de defensa dels drets, per això no és estrany que els que els destrueixen en els llocs que governen, estan fent desaparèixer la figura del defensor-síndic del ciutadans.

“L’equitat és la justícia portada més enllà del que ordena la llei”, deia Aristòtil fa més de 2400 anys, una cita que en Ramon Llorente situa com a nord del camí que l’ha portat a actuar en aquest darrer any tan difícil. Un perill que tenen els que estan a les institucions és parapetar-se en la llei per a no solucionar les injustícies. Veure en qui protesta un enemic, justificant-se a voltes amb les formes o la no adaptació d’aquestes al reglament en ús. O encara pitjor criminalitzar la protesta.

La ciutat canvia, però la política municipal i les directrius d’aquesta als serveis públics no ho fa amb la mateixa velocitat, en Ramon n’és un testimoni actiu, un incòmode testimoni per al poder, però necessari si encara creiem que el poder emana del poble. Li desitjo que mantingui el mateix coratge i perseverança d’aquests darrers anys, sap que no està sol, que sempre em, ens, tindrà al costat.