Quan vaig
començar a escriure en aquest bloc ho vaig fer amb un cert escepticisme però amb determinació. Em
vaig comprometre a ser regular, no espaiar excessivament les aportacions i a
fer-ho amb total llibertat. Escriure com raja, no donar-hi masses voltes i ser
sincer. La prova del nou es que si et tornes a llegir et reconeguis.
No puc més
que reconèixer que m’ha sorprès el resultat. 100.000 visites em semblen molt i
agreixo a tots i totes les que esporàdica o més assíduament pensen que paga la
pena gastar una estona en llegir-me. A voltes m’he trobat gent que m’ha fet
arribar la seva opinió i solament puc agrair la confiança que em dediquen.
Mirant
retrospectivament em podria penedir de no haver començat abans, compartir
moments, dubtes i reflexions des de que vaig assumir responsabilitats
representatives a l’Ajuntament, però els fets a la vida flueixen i no tenen
tornada. De fet he anat aquests anys anteriors, de forma pot ser menys sistemàtica, esborronant quaderns amb dades,
esdeveniments i reflexions. Deformació professional d’historiador!
Faig el
propòsit de continuar, al menys fins acabar l’actual mandat municipal, el maig
del 2015, pot ser que fins i tot arribi als mil posts, si la salut i
l’autoritat no ho impedeixen. Mirant
enrere pot resultar una crònica, personal i intransferible, una visió de la
ciutat i el món que l’envolta, vista per una persona que diu el que pensa i que fa com diu, que escriu des de casa i des de la plaça
del vi.
Felicitats Joan, és una gran fita.
ResponElimina