Un diputat
al parlament espanyol em comenta una noticia que curiosament no ha tingut cap ressò
comunicatiu, l’estat destinarà uns 7.504 milions d’Euros a les empreses elèctriques
sota un concepte, si més no curiós, denominat
“pagaments per capacitat”, en els propers deu anys. El 2012 ja abonaren 842
milions, repartits en 191 per disponibilitat i 651 com incentiu per inversions.
Aquest
anomenats “pagaments per capacitat” retribueixen la possibilitat de produir
energia i van destinats a les plantes de cogeneració construïdes per les grans elèctriques
en el període 2002-2011 i que si funcionessin, que no ho fan, podrien injectar
27.026 MW de potencia ala xarxa. Una
mala planificació i la caiguda de la demanda per la crisi les ha deixat sense viabilitat,
per tant els ciutadans hem de rescatar-les via pressupostos de l’estat!
No és el
primer cop que les grans empreses del sector energètic cometen errors de planificació
que encara paguem tots mitjançant els nostres impostos, com els costos de l’anomenada
moratòria nuclear. Amb aquets nom emmascara una faraònica inversió a finals del
franquisme absolutament inviable econòmicament.
Fins al 2020 estarem pagant aquets factura, en total 4.383 milions!
Estem davant
d’una més de les astracanades d’aquest teatre on política i negocis son els
grans protagonistes, les grans fortunes i empreses que durant el franquisme es
consolidaren i els partits de la transició han mantingut i han fet créixer com
un entramat de saqueig dels pressupostos públics ben amanit de corrupció.
Fa temps
que no se sent a ningú dels favorables a la MAT, ni s’han produït els talls
apocalíptics de llum a la costa brava per no completar-se, però no ho dubteu s’acabarà
fent malgrat no sigui necessària, per que quin negoci més rodó cobrar per no
produir. Quina empresa del món, més enllà del nostre país, cobra de l’estat per
no produir res, solament per la possibilitat de que ho pugui fer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada