Vents de llibertat ens venen de Turquia.

De nou la gent jove a Turquia pren el carrer, com a fa uns anys a Tunis. Solament hem de tenir por a la por, aquestes paraules les han fet realitat aquests dies a la plaça taqsim a Estambul. Es la por la que ens manté passius i un cop la superes fins i tot les forces antidisturbis més preparades resten impotents.

Com a casa nostre a Turquia viuen a les ciutats la generació més ben preparada, la que te més estudis i més ben aprofitats que la generació anterior i la que com mai se la margina dels àmbits imprescindibles per a assegurar el seu futur, que és el del país.

Les castes polítiques acaben essent un fre a tota mena de canvis, la manipulació de la religió allà com ací la nostra, el diner, acaba corrompent el poder. Per afermar-se disminueixen la qualitat del sistema democràtic fins a fer-lo germà bessó de qualsevol altre sistema autoritari.

Erdogan a passat de ser un reformador que volia recuperar un sistema corromput pels militars a un personatge cregut, pagat de si mateix, que a fet de mantenir-se en el poder la seva única ambició, reduint les llibertats emparant-se en un us sectari de la religió. No comptava però amb el jovent, que se relaciona en xarxa, que viu i compara, i desconstrueix les mentides, per mes santurrones i hipòcrites que siguin.

Comparteixo amb emoció la valentia dels i les joves de Turquia. D’Estambul, d’Izmir, d’Ankara, volen com els d’ací, pau, treball i llibertat. Sabent, els d’ací ho sabran de segur ben aviat, que les coses importants son aquelles per les que paga la pena lluitar. El vells governants,  autoritaris,  també ho saben, la seva violència es la seva por, i la por quan es combat amb unitat i valentia, es transforma en victòria.