2015: i si la por canvia de bàndol?

Un nou any, 2015, tot just comença, em nego a ser pessimista malgrat la por, malgrat la sang, malgrat el caminar del cranc, per què quelcom nou està sorgint. Parlo del mon que ens envolta, de la societat que hem heretat i la que hem de deixar als nostres descendents, vents de canvi i tempestes reaccionàries s’albiren en aquests mesos que encetem a partir d’avui. Començarem amb Grècia obrint el camí, recuperant les rendes de la democràcia, se’n sortiran? tots i totes ens hi juguem molt.

Vaixell de Grècia que no t’enfonsi la tempesta, hisseu les veles que anem al mateix port! Deia el poeta. Ja hem començat a escoltar els primers trons  llançats pel FMI, esmolen les eines els opinadors a sou transmutats en experts,  per fer-nos creure que la democràcia ha de claudicar davant la tirania dels mercats i l’exercici d’aquesta una irresponsabilitat.

Tant terrible és la democràcia grega, com la fi de la cleptomania de la casta dirigent espanyola, com el dret a decidir dels catalans, tot el que trenqui el status quo, el vell sistema que tant bé va per a uns pocs, és impossible, desestabilitza i ens porta a tots els mals d’una caixa de Pandora oberta de bat a bat. No ens els creurem, no hem de tenir por!

Reprendrem el camí, si s’escau ens taparem les oïdes per a no escoltar les falses sirenes de cartró pedra, usarem una arma tant senzilla com el nostre vot per a canviar les coses i ens mantindrem oberts a nous models d’organització. Els i les joves no seran més carn de canó d’aquesta crisi que es una gran estafa, que com un vell Júpiter devora els seus fills. Venen temps de canvis i la por comença a canviar de bàndol, feliç 2015!